Aquesta setmana hem gaudit del Sol Nal (any nou lunar). És una de les festes més importants de Corea i disposen de tres dies de festa. A part de celebrar el canvi d’any també recorden els seus antecessors. El ritual és ben curiós: un dia el dediquen quasi bé exclusivament a preparar menjar i el dia següent ve la família a primera hora del matí, i preguen a la memòria de tres generacions d’avantpassats anteriors. Posen els seus noms (en caràcters xinesos) en una taula envoltada del menjar prèviament cuinat, on cada aliment té la seva posició i simbolisme corresponent.
A part de la festa tradicional també hem tingut temps d’anar a Seül i quedar amb amics i coneguts. Fins i tot hem anat al karaoke (노래방) on podríem concloure que encara em falta molta pràctica però que en defensa pròpia només vaig poder cantar com a cançó espanyola “La Bamba”. El karaoke és un dels “esports” nacionals i en tenen pràcticament un a cada cantonada. La veritat és que està bastant ben muntat perquè no cal fer el ridícul davant de tothom sinó que tenen sales per a 4-6 persones on només ho fas en petit comitè i, és clar, la confiança provoca que acabis cantant cançons que ni se’t passarien pel cap.
En aquest anar i venir d’Incheon a Seül he trobat que al metro sempre hi ha gent gran que vol parlar amb mi, alguns simplement em saluden o em pregunten de quin país sóc i d’altres fins i tot m’abracen i em regalen caramels! El concepte d’immigració és força diferent al que tenim nosaltres hahaha.
