Fa dues setmanes vaig començar el curs de coreà a la Universitat d’Incheon. I ja n’he tingut prou per veure que serà difícil, però al mateix temps que m’ho passaré prou bé. He conegut a gent d’Iran, Xina, Japó, Líbia, Estats Units, Mongòlia Vietnam i per descomptat no podia faltar un català. Es diu Carlos i està fent un màster a la mateix universitat.
És curiós i bastant sà el fet de conèixer a gent de països llunyans perquè ajuda a enderrocar els estereotips que en tenies prèviament. També m’ha sorprès que la majoria d’ells no parlin anglès, la qual cosa dificulta bastant la comunicació. No havia pensat mai que el coreà em serviria per entendre’m amb estrangers, però bé, al cap i a la fi d’això es tracta.
Pel que fa al temps segueix fent bastant de fred, no és el mateix que quan vaig arribar però per exemple ahir va nevar i no sembla que la calor asfixiant de l’estiu hagi d’arribar en breu.
El terratrèmol del Japó ni el vam notar i em fa la impressió que aquí tampoc se li dóna massa importància. No sé si a Catalunya vivim envoltats de massa informació o que aquí passen bastant d’allò que no els afecta directament. Honestament aquesta reacció no m’ha sorprès massa tenien en compte que quan vaig arribar amb tota la polèmica amb Corea del Nord n’hi s’immutaven.
Espero que a la propera entrada hi pugui posar algunes fotos d’arbres florits, m’han comentat que és molt bonic...a veure si és veritat.
