장마철

Feia dies que no passava per aquí i ara noto que costa arrencar. Amb fotos de la primavera encara pendents, pensava parlar-vos del Jang Ma Cheol (장마철), o el que ve a ser la temporada de monsons. Repassant apunts anteriors me'n adono que he parlat bastant de les circumstancies meteorològiques de Corea, i de fet començo a entendre la importància que li donen. Recordo que quan vaig conèixer els primers coreans a Austràlia em preguntaven pel temps que hi feia al meu país, quantes estacions teníem, etc....no deixava de sorprendre'm però probablement es perquè allà el temps no condiciona tant com aquí. I ara toca pluja, molta pluja. Ja deu fer dues o tres setmanes que plou i tot i que no ho fa amb moltes ganes te una constància fastigosament perfecte i seguira aixi com a mínim dues setmanes mes. Que hi farem. 

A banda del temps, segueixo anat a classe de corea i veig com cada dia es complica mes, fins i tot a vegades encara em sorprenc com puc entendre algo. Sincerament no us ho recomano massa (haha), a no ser que tingueu molta voluntat i paciència. El que es mes divertit, es veure com amb el companys que no parlen angles cada cop ens entenem mes i podem parlar de coses mes interessants.

Adjunto fotos de la primavera i d'algunes escapades a Seoul.

Aprenent coreà

Fa dues setmanes vaig començar el curs de coreà a la Universitat d’Incheon. I ja n’he tingut prou per veure que serà difícil, però al mateix temps que m’ho passaré prou bé. He conegut a gent d’Iran, Xina, Japó, Líbia, Estats Units, Mongòlia Vietnam i per descomptat no podia faltar un català. Es diu Carlos i està fent un màster a la mateix universitat.

És curiós i bastant sà el fet de conèixer a gent de països llunyans perquè ajuda a enderrocar els estereotips que en tenies prèviament. També m’ha sorprès que la majoria d’ells no parlin anglès, la qual cosa dificulta bastant la comunicació. No havia pensat mai que el coreà em serviria per entendre’m amb estrangers, però bé, al cap i a la fi d’això es tracta.

Pel que fa al temps segueix fent bastant de fred, no és el mateix que quan vaig arribar però per exemple ahir va nevar i no sembla que la calor asfixiant de l’estiu hagi d’arribar en breu.

El terratrèmol del Japó ni el vam notar i em fa la impressió que aquí tampoc se li dóna massa importància. No sé si a Catalunya vivim envoltats de massa informació o que aquí passen bastant d’allò que no els afecta directament. Honestament aquesta reacció no m’ha sorprès massa tenien en compte que quan vaig arribar amb tota la polèmica amb Corea del Nord n’hi s’immutaven.

Espero que a la propera entrada hi pugui posar algunes fotos d’arbres florits, m’han comentat que és molt bonic...a veure si és veritat.

Més fotos

Al centre

Al costa de l'estació de tren principal de Seoul hi ha un edifici que va mostrant diversos "vídeos" a la façana. Sempre que hi passem n'hi ha un de diferent.

Fotos del Palau de Deoksugung (덕수궁), que es troba al centre envoltat de gratacels (curiós)

Sabeu qui és?...hehe

 Altres fotos del camp on habitualment vaig a jugar a futbol

 Un dia vaig anar a jugar amb el Jindong i un amic seu a un camp situat en un parc...que tampoc està gens malament.

Sol Nal (설날)

Aquesta setmana hem gaudit del Sol Nal (any nou lunar). És una de les festes més importants de Corea i disposen de tres dies de festa. A part de celebrar el canvi d’any també recorden els seus antecessors. El ritual és ben curiós: un dia el dediquen quasi bé exclusivament a preparar menjar i el dia següent ve la família a primera hora del matí, i preguen a la memòria de tres generacions d’avantpassats anteriors. Posen els seus noms (en caràcters xinesos) en una taula envoltada del menjar prèviament cuinat, on cada aliment té la seva posició i simbolisme corresponent.

 A part de la festa tradicional també hem tingut temps d’anar a Seül i quedar amb amics i coneguts. Fins i tot hem anat al karaoke (노래방) on podríem concloure que encara em falta molta pràctica però que en defensa pròpia només vaig poder cantar com a cançó espanyola “La Bamba”. El karaoke és un dels “esports” nacionals i en tenen pràcticament un a cada cantonada. La veritat és que està bastant ben muntat perquè no cal fer el ridícul davant de tothom sinó que tenen sales per a 4-6 persones on només ho fas en petit comitè i, és clar, la confiança provoca que acabis cantant cançons que ni se’t passarien pel cap.

En aquest anar i venir d’Incheon a Seül he trobat que al metro sempre hi ha gent gran que vol parlar amb mi, alguns simplement em saluden o em pregunten de quin país sóc i d’altres fins i tot m’abracen i em regalen caramels! El concepte d’immigració és força diferent al que tenim nosaltres hahaha.

Em faltava una estació

L'altre dia em comentava la Nari que era una llàstima que hagués arribat el gener, perquè les condicions meteorològiques m'impedien fer més coses de les que voldria. Doncs bé, malgrat el fred m'agrada viure aquest panorama.

Quan de petit a l'escola ens feien dibuixar les quatre estacions normalment acabàvem fent tots el mateix: per primavera, ocellets i floretes; estiu, sol i platja; tardor, fulles per terra i a l'hivern un ninot de neu amb nas de pastanaga i bufanda. Crec que fins ara el concepte hivernal no l'acabava de tenir massa clar, ja que a Barcelona hi fa fred però no tant com per haver d'anar amb guants, gorro i bufanda i veure-ho tot blanc. És més, quan a hi neva tot acaba sent un caos i millor no trobar-t'hi.

Potser si que no puc fer tot el que voldria però m'agrada tenir la sensació d'estar en un hivern d'aquests de debò. De fet quan vaig començar a conèixer coreans a Austràlia alguns em preguntaven: al teu país quantes estacions de l'any teniu? Crec que se senten orgullosos de tenir 4 estacions clarament diferenciades i ara començo a entendre perquè.

Fotos - prova

Benvinguts a la volteta màgica

Hola a tothom, 

Amb aquestes línies començo l'aventura via bloc de la meva estada a Corea. La idea és anar deixant constància de les coses que em vagin passant, que no seran poques.

De moment ja vaig arribar acollonit, amb -18ºC, per sort va ser la excepció i ara ja estem a uns -7ºC de mitjana. Aquí la idea d'anar de passeig (a l'hivern) no existeix, només surten al carrer quan és estrictament necessari.

Aquests primers dies no m'he mogut massa de casa, encara tinc jet lag i no conec massa el barri. Però ja he tingut temps per jugar a futbol. Pel que vaig poder veure, és un esport "desconegut" perquè el camp on vam anar amb el Jindong era buit i únicament hi havien algunes persones fent footing al voltant, i per tant teníem el camp per nosaltres sols, on m'atreveixo a dir que a Barcelona farien pagar entrada i estaria ple.

Per cert, ja tinc mòbil d'última generació, amb televisor, ràdio i milers d'aplicacions increïbles. N'hi ha una bastant curiosa que indica el temps d'espera del transport públic a qualsevol estació.

En fi, espero ser constant en l'aventura electrònica i que m'hi acompanyeu activament.

Una abraçada,

Joan