Feia dies que no passava per aquí i ara noto que costa arrencar. Amb fotos de la primavera encara pendents, pensava parlar-vos del Jang Ma Cheol (장마철), o el que ve a ser la temporada de monsons. Repassant apunts anteriors me'n adono que he parlat bastant de les circumstancies meteorològiques de Corea, i de fet començo a entendre la importància que li donen. Recordo que quan vaig conèixer els primers coreans a Austràlia em preguntaven pel temps que hi feia al meu país, quantes estacions teníem, etc....no deixava de sorprendre'm però probablement es perquè allà el temps no condiciona tant com aquí. I ara toca pluja, molta pluja. Ja deu fer dues o tres setmanes que plou i tot i que no ho fa amb moltes ganes te una constància fastigosament perfecte i seguira aixi com a mínim dues setmanes mes. Que hi farem.
A banda del temps, segueixo anat a classe de corea i veig com cada dia es complica mes, fins i tot a vegades encara em sorprenc com puc entendre algo. Sincerament no us ho recomano massa (haha), a no ser que tingueu molta voluntat i paciència. El que es mes divertit, es veure com amb el companys que no parlen angles cada cop ens entenem mes i podem parlar de coses mes interessants.
A banda del temps, segueixo anat a classe de corea i veig com cada dia es complica mes, fins i tot a vegades encara em sorprenc com puc entendre algo. Sincerament no us ho recomano massa (haha), a no ser que tingueu molta voluntat i paciència. El que es mes divertit, es veure com amb el companys que no parlen angles cada cop ens entenem mes i podem parlar de coses mes interessants.
Adjunto fotos de la primavera i d'algunes escapades a Seoul.









Uei !!!!!
ResponEliminaPer fi has dit quelcom !! Jo ja em pensava que t'hauries quedat a Moscou, que no t'haurien deixat agafar el següent vol o a saber ...
Bé, sigui com sigui ens alegra saber que ja fa dies que corres per Corea, que continues amb el teu curs de anionjaseó i cuma-psumida i que encara cerques la manera de poder enviar mòbils de darrera generació a preus increïbles :-p
Per aquí poques novetats... tu parles de pluja i nosaltres de solana (tot i que just avui ha plogut). Comença a fer tanta calor que potser deixaré de portar corbata en les trobades familiars... però ja veurem. Sobre la Neus, va creixent i la Maria ja li està ensenyant a fer canvis de base emprant matrius endomòrfiques tangencialment diagonalitzables. Li costa una mica, però després de tres hores mirant, agafa el boli i ho resolt en un parell de minuts. Ai les criatures...
Però bé, que això sembla més un correu personal que no un comentari a un blog :-D
Aviam si continua plovent i així escrius quelcom abans :-p
Una forta abraçada de part d'un fragment familiar de Sant Andreu,
Maria i Enric