dimecres, 26 de gener del 2011

Em faltava una estació

L'altre dia em comentava la Nari que era una llàstima que hagués arribat el gener, perquè les condicions meteorològiques m'impedien fer més coses de les que voldria. Doncs bé, malgrat el fred m'agrada viure aquest panorama.

Quan de petit a l'escola ens feien dibuixar les quatre estacions normalment acabàvem fent tots el mateix: per primavera, ocellets i floretes; estiu, sol i platja; tardor, fulles per terra i a l'hivern un ninot de neu amb nas de pastanaga i bufanda. Crec que fins ara el concepte hivernal no l'acabava de tenir massa clar, ja que a Barcelona hi fa fred però no tant com per haver d'anar amb guants, gorro i bufanda i veure-ho tot blanc. És més, quan a hi neva tot acaba sent un caos i millor no trobar-t'hi.

Potser si que no puc fer tot el que voldria però m'agrada tenir la sensació d'estar en un hivern d'aquests de debò. De fet quan vaig començar a conèixer coreans a Austràlia alguns em preguntaven: al teu país quantes estacions de l'any teniu? Crec que se senten orgullosos de tenir 4 estacions clarament diferenciades i ara començo a entendre perquè.


dimecres, 19 de gener del 2011

Benvinguts a la volteta màgica

Hola a tothom, 

Amb aquestes línies començo l'aventura via bloc de la meva estada a Corea. La idea és anar deixant constància de les coses que em vagin passant, que no seran poques.

De moment ja vaig arribar acollonit, amb -18ºC, per sort va ser la excepció i ara ja estem a uns -7ºC de mitjana. Aquí la idea d'anar de passeig (a l'hivern) no existeix, només surten al carrer quan és estrictament necessari.

Aquests primers dies no m'he mogut massa de casa, encara tinc jet lag i no conec massa el barri. Però ja he tingut temps per jugar a futbol. Pel que vaig poder veure, és un esport "desconegut" perquè el camp on vam anar amb el Jindong era buit i únicament hi havien algunes persones fent footing al voltant, i per tant teníem el camp per nosaltres sols, on m'atreveixo a dir que a Barcelona farien pagar entrada i estaria ple.

Per cert, ja tinc mòbil d'última generació, amb televisor, ràdio i milers d'aplicacions increïbles. N'hi ha una bastant curiosa que indica el temps d'espera del transport públic a qualsevol estació.

En fi, espero ser constant en l'aventura electrònica i que m'hi acompanyeu activament.

Una abraçada,

Joan