Quan de petit a l'escola ens feien dibuixar les quatre estacions normalment acabàvem fent tots el mateix: per primavera, ocellets i floretes; estiu, sol i platja; tardor, fulles per terra i a l'hivern un ninot de neu amb nas de pastanaga i bufanda. Crec que fins ara el concepte hivernal no l'acabava de tenir massa clar, ja que a Barcelona hi fa fred però no tant com per haver d'anar amb guants, gorro i bufanda i veure-ho tot blanc. És més, quan a hi neva tot acaba sent un caos i millor no trobar-t'hi.
Potser si que no puc fer tot el que voldria però m'agrada tenir la sensació d'estar en un hivern d'aquests de debò. De fet quan vaig començar a conèixer coreans a Austràlia alguns em preguntaven: al teu país quantes estacions de l'any teniu? Crec que se senten orgullosos de tenir 4 estacions clarament diferenciades i ara començo a entendre perquè.
Téns tota la raó. Aquí a Barcelona, quasi que només vam tenir l'excepció el 2010 amb la gran nevada del març. Records
ResponEliminaQuina enveja (molt sana) que em fas !!! Quan era un infant normalment nevava a Castellar i ens ho passàvem d'allò més bé.
ResponEliminaDoncs res !! ja ens ensenyaràs els ninots de neu anatòmics (vull dir el ninot i la ninota :-p )
Una forta abraçada !
Quanta raó!
ResponEliminaA mi em va passar el mateix quan vaig anar a Suècia...
La veritat és que potser cada any potser t'acaba cansant, però la veritat és que és bonic poder viure un hivern 'com cal' almenys un cop a la vida.
Ostres, i amb això que expliques del Karaoke al següent post, la veritat és que em comences a fer una mica d'enveja, ja ho saps....
Una abraçada i molts records a la Nari, ja beig que està tan guapa com sempre!
Marc
PD: A veure quan parlem per Skype!!! Ja has trobat una rutina de compatibilitat horària orient-occident?